viernes, 17 de febrero de 2012

Copyland on fire

Lo hicimos. Y arrancamos muchas sonrisas.



------
Conversaciones que una tiene al ir disfrazada por el mundo.

Delante de la panadería:
Transéunte: ¿Vas disfrazada?
Marta: No. Visto así todo el año.
Transéunte: Ah. Pues te queda bien. Estás guapa.

En La Pubilla, ante el primer café de la mañana:
Marta: Bon dia! ¿Cómo estamos?
Dídac: Bon dia! No tan bé com tú, pel que veig!
Marta: I no tens disfressa?
Dídac: Me la posaré a la tarda.

En la frutería:
Marta: ¿Cuánto es?
Dependienta: ¿Eres profesora verdad?
Marta: No. Soy redactora.
Dependienta: Y ¿por qué te disfrazas?
Marta: No sé. Es carnaval.

Delante del parque infantil:
Monitora: Mireu, aquesta noia també va disfressada!
Niña: I de què va?
Monitora: Sembla que de pallassa.
Marta: Vaig de monitora d'aèrobic dels 80's.
Niña: I això què és?
Monitora y Marta: ...

Llegando al trabajo:
Uno de marketing: ¿Me dejas tu peluca?
Marta: No. Es mi disfraz. Pero tengo esprai de pelo. ¿Quieres y así te disfrazas?
El de marketing: No, que va. Voy disfrazado cada día.
Marta: Ahá.



No hay comentarios: